Hoquei herba
L'hoquei sobre herba és un esport de conjunt practicat entre dos equips d'onze jugadors cadascun, que consisteix a impulsar una bola amb l'estic cap a la porteria defensada per l'equip contrari, amb l'objectiu de marcar gols.
Història:
A la fi del segle XIX es va formar la primera associació d'hoquei sobre gespa. A Anglaterra trobem referències cap a l'any 1175 o unes vidrieres a les catedrals de Canterbury i Gloucester que daten del segle XIII. Els anglesos feien derivar l'hoquei d'un altre jocs irlandès anomenat 'hurley' o 'hurlino'.
L'hoquei modern feu la seva aparició a inicis de la segona meitat del segle XIX als col·legis privats anglesos. El primer reglament escrit apareix el 1852. L'any 1875 una societat londinenca dita 'The Men Hockey Association' donà un bon pas per a corregir les antigues regles per tal de millorar el joc. El pas definitiu es donà el 16 de gener de 1886 quan els clubs Blackheath, Molesey, Wimbledom, Earling, Surbiton, Teddington, Eliot Place School, de Blackhead; i Trinity College de Cambridge constituïren la 'Federació d'Hoquei'. A finals del segle XIX ja era un esport molt popular, inclús entre les dones.
Regles:
-Cop franc És la manera de posar la bola en joc després que algun jugador hagi rebut una falta en qualsevol part del terreny de joc, o després que hagi sortit la bola dels límits del camp.
-Córner És la manera de posar la bola en joc des de la cantonada quan ha sortit impulsada per un jugador de l'equip defensor.
-Bully És el servei neutral que es fa quan s'ha produït alguna interrupció no penalitzable o no favorable a cap dels dos equips. Dos jugadors, un de cada equip, fan xocar un cop els estics amb la bola al mig i ja poden disputar-se-la.
-Penal córner és una sanció a mig camí entre el córner i el penal del futbol. Es produeix quan
l'equip defensor comet una falta voluntària dins del seu migcamp o quan comet una falta involuntària dins de la seva àrea. Un jugador de l'equip beneficiat posa la bola en joc des de la línia de fons i l'envia a companys seus situats al voltant de l'àrea rival. El porter i quatre jugadors de l'equip defensor intenten evitar el gol sortint de la línia de fons, o fins i tot des de la línia de gol.-Penal stroke És l'equivalent al penal del futbol. Es produeix quan l'equip defensor comet una falta voluntària dins la seva àrea. Un jugador atacant executa el penal des del punt de 6,40 metres.
-Faltes més habituals Les principals faltes són el joc perillós (aixecar l'estic i/o la bola més amunt del maluc; és a dir, de forma perillosa), els peus (tocar, parar o jugar la bola amb els peus), obstrucció (situar-se entre la bola i el rival sense intenció de jugar-la), el revés d'estic (jugar la bola per la part no plana de la pala de l'estic) i aixecar la bola prop d'un adversari.
-Targetes: La verda és l'avís per reiteració de faltes o per protestar a l'àrbitre; la segona verda n'implica una de groga. La groga suposa una exclusió temporal per un mínim de 5 minuts. La segona groga implica la vermella i l'expulsió del partit.
Hoquei patins
L'hoquei sobre patins és un esport d'equip practicat sobre patins de rodes entre dos equips de 
cinc jugadors cadascun, consistent a impulsar una bola amb l'estic cap a la porteria defensada per l'equip contrari per tal d'introduir-la-hi.
Història:
Els historiadors de l'esport asseveren que l'hoquei era practicat per les cultures, egípcia, grega (trobem referències del filòsof Temístocles) i a l'inca precolombina. També trobem un esport anomenat "crosse" a França a finals de l'edat mitjana, però els creadors de l'hoquei modern foren els anglesos. La seva pràctica s'inicià a principis del segle XX en en comtat de Kent (Anglaterra). Es jugava en pista de ciment i amb patins de rodes. El 1905 es
funda a Anglaterra la Amateur Hockey Association, precursora del patinatge. També a Anglaterra, el 1913, es crea la National Hockey Association. La creació de la Federation International du Patinage a Roulotte-FIPR el 1924 a Montreux per representants de França, Alemanya, Gran Bretanya i Suïssa va servir per estructurar-lo i unificar criteris. Dos anys més tard es celebrà el primer campionat d'Europa de seleccions. En molt poc temps es va estendre per Europa, principalment pels països llatins, i per països d'Amèrica i per les colònies portugueses d'Àfrica. Els primers encontres que se'n tenen notícies a Catalunya daten dels anys 1914 i 1916 a Barcelona però no es fins el 1928 que es crea la Federació Catalana d'Hoquei (més tard Federació Catalana de Patinatge).
Regles:
-No es pot aixecar l'estic més amunt d la cintura.
-Cap jugador que no sigui el porter pot xutar la pilota.
-No es pot colpejar un altre jugador, ni amb el cos ni amb l'estic.
-Hi han diferents targetes, igual que a l'hoquei herba. Però en comptes de haver-hi groga hi ha una blava.
-No hi han còrners ni fores, a no ser que la pilota surti per sobre la valla que delimita el camp.
Hoquei gel
L'hoquei sobre gel és un esport d'equip que es practica en una pista de gel entre dos conjunts.
Tant els jugadors com els àrbitres usen patins per desplaçar-se pel camp de joc, podent assolir velocitats molt altes.
S'utilitzen pals (estics) per moure i passar-se entre ells un disc. L'objectiu del joc és fer que el disc sigui col·locat a la meta de l'oponent (és a dir, posar un gol). Un gol equival a un punt. L'equip amb el major nombre de punts al final, resulta vencedor al final del partit. L'hoquei sobre gel és un dels esports més ràpids del món, tant pel moviment constant i ràpid dels jugadors com pels passis entre els jugadors, que poden assolir una velocitat de fins a 60 quilòmetres per hora
Història:
L'hoquei sobre gel va ser inventat al Canadà entre els anys 1850 i 1860 i es va derivar de 
l'hoquei sobre herba. Els primers jocs, de caràcter informal, jugar-los soldats anglesos a Kingston (Ontario), Halifax (Nova Escòcia) en cossos d'aigua congelats tals com rius i llacs durant el fort hivern canadenc. A causa que es deriva directament de l'hoquei en el camp, els renecs corbs i les boles d'hule van ser les principals eines del joc. Les regles es van crear a Quebec el 1879. El 1875, el primer partit indoor va ser organitzat a Mont-real, el 1877, on estudiants de la Universitat McGill van definir les primeres regles per a aquest esport.
La pilota de goma va ser reemplaçada per un disc, i cada equip comptava amb nou jugadors (a més de les reserves). L'esport es va estendre ràpidament al país. El 1883, l'esport va arribar als campionats d'hivern de Mont-real, tenint part de la competició d'hivern a la ciutat per als anys successius. Al llarg de la dècada de 1880, molts equips d'hoquei es van crear al país. El 1898, el llavors Governador General del Canadà, Lord Stanley of Preston (els fills del qual eren fans d'hoquei), va assistir al campionat d'hivern a Mont-real, i estava molt impressionat amb l'esport, de manera que va pensar que s'hauria de crear un trofeu per al millor equip d'hoquei, i Stanley va donar un trofeu de plata, que es donaria cada any al millor equip de l'any al Canadà. Avui, la Stanley Cup la rep l'equip guanyador de la NHL. Al voltant de 1895, es van organitzar els primers partits d'hoquei sobre gel als Estats Units.
El joc:
L'objectiu del joc és anotar gols fent lliscar un disc de cautxú dur (puck) en una de les xarxes col·locades en els extrems oposats de la pista. Els jugadors poden controlar el disc usant un bastó llarg amb una làmina corbada en un extrem (estic). Els jugadors poden colpejar el puck amb el peu, llevat de per ferposar gol. Si el puck està en l'aire, els jugadors poden tocar el disc amb la mà oberta per situar-la al terra. Diuen que un jugador que anota tres gols en una sola partida ha fet un hattrick.Un equip pot tenir en la majoria 18 jugadors. Dos jugadors han de ser porters (goalies). Normalment es juga amb un porter i cinc jugadors de camp: dos defensors (defenseman), dos parafangsràfecs (right wing i left wing), i un central (center). L'arquer utilitza equip protector especial i es col·loca davant la xarxa. A l'arquer se li permet immobilitzar el disc amb les seves mans, bastó, o cos.Donada la intensitat d'aquest esport, es perme
ten la substitució de jugadors contínuament durant el joc. L'hoquei sobre gel és un esport de molt contacte físic, on se succeeixen els xocs entre jugadors (batades vàlides o bodi checks), per la qual cosa s'ha guanyat la reputació de violent entre el públic en general. Les baralles (fightings) sol estan permeses en la NHL. Quan dos jugadors decideixen voluntàriament barallar-se, llancen els guants al terra i els àrbitres actuen de jutges de boxa, detenint la baralla quan estimin oportú, generalment quan un dels jugadors cau al terra. En cap altra lliga del món no es permeten les baralles.
No he trobat les normes del hoquei patins ni del hoquei gel.
ntre el Nordiques i els Guardaboscs que era declarat invàlidnul per l'àrbitre tenia Lindros sent canviat per Doug Weight, Tony Amonte, Alexei Kovalev, John Vanbiesbrouck i tres primer al voltant de pics d'esborrany(1993, 1994 & 1995) i $12 million. Philadelphia FlyersQue imposés habilitat de força i playmaking física, Lindros s'establia com el jugador en un equip d'Aviadors que havia estat perennement en la opinió però sempre queia curt. El seu temps a Philadelphia el veuria marcar assenyala a un fenomenal considerar (per a moltes de les seves primeres 5 temporades en el NHL, Lindros voltava al voltant de 4a completament vegada en punts per partit) i convenir a un dels jugadors dels quals més es tingui por en el NHL, finalment portant els Aviadors a les finals de Copa de Stanley el 1997 (que perdien a les Ales Vermelles de Detroit); també patiria lesions freqüents i es barallaria amb el director general Bobby Clarke.Junt amb John LeClair i Mikael Renberg, jugava en la "Legió de FatPerdició" líniarecta. Feia un gol sobre 40 objectiusgols en cada un de les seves primeres dues estacionstemporades i guanyava 29 objectiusgols al Trofeu Hart com MVP a l'estaciótemporada escurçada de locaut de 1995 fent un gol i 41 ajuda en 46 jocspartits. Portava els Aviadors a les finals de Copa de Stanley el 1997, derrotant de manera manejable els seus tres adversaris pel camí. Els Aviadors es sobreenfrontaven a les Ales Vermelles de Detroit, tanmateix, i s'escombraven en la sèrie, que Lindros aconseguís marcar el seu únic gol en els minuts que moren del Partit 4 per tallar el resultat a 2-1. El 1998, Lindros es classificava número 54 sobre la llista de Les Notícies d'Hoquei dels 100 Jugadors d'Hoquei Més Grans de tot el temps.La relació de Lindros amb el director general d'Aviadors Bobby Clarke aviat es deteriorava. Ell i Clarke es barallaven en els mitjans de comunicació, que Clarke qüestionés la seva duresa; Lindros gastava molts partits en la reserva ferida i patia una sèrie de commocions, el primer el 1998 d'un colpir repartit pel Darius Kasparaitis de Pittsburgh aquell sidelined ell per a 18 games. Durant un 1 d'abril, de 1999, partit contra els Predadors de Nashville, Lindros patia el que es diagnosticava com a lesió de costelles. Posterior aquella nit, el teammate amb el qual estava compartint un habitació, Keith Jones, descobert Lindros sent en un cubell, pàl·lid i fred. En una crida als Aviadors, l'entrenador es deia a Lindros posat en un avió que estava retornant a Philadelphia amb el cònjuge d'equipgrup ferit Mark Recchi. Però Jones insistia que Lindros ser pres a un hospital pròxim i es descobria que Lindros feia que sigui provocat per l'hemorràgia interna de la seva paret de pits un pulmó col·lapsat. El pare de Lindros escrivia una cartalletra en la qual manifestava que si l'entrenador havia seguit ordres d'equipgrup, Eric seriaestaria mort, una declaració confirmada pels doctorsmetges que el tractaven a Nashville als Aviadors.L'estaciótemporada següent, estava despullat de la seva capitania després de doctorsmetges d'equipgrup que criticaven. Una vegada més infestat per commocions, Lindros retornava a les Finals de Conferència Orientals, en el qual tocavajugava la final dos jocspartits de la sèrie, l'últim del qual Lindros patia encara una altra commoció després un colpir per Diables de Nova Jersey defenseman Scott Stevens. Els Aviadors perdien el jocpartit final i la sèrie, i Lindros convenien a un agent lliure restringit durant la fora estaciótemporada. Es negava a acceptar una oferta que qualifica dels Aviadors, que encara tenien els seus drets. Després que Lindros s'absolgués per jugar el desembre, els Aviadors es negaven a donar els seus drets a l'Auró de Torontó Fulleja, com preferia, i Lindros seia fora la resta de 2000-01 NHL estaciótemporada.[editi] Guardaboscs de Nova YorkEls aviadors GM Bobby Clarke finalment comerciaven Lindros per als Guardaboscs de Nova York el 20 d'agost, 2001 per gen. Hlavá, Kim Johnsson, Pavel Brendl, i una elecció d'esborranylletra de 3a rondasalva de 2003 (Štefan Ruika).Jugava per als Guardaboscs per a les tres pròximes estacionstemporades. Encara que el seu segon la temporada amb ells era la primera alliberen lesió un de la seva carrera (per bé que la seva primera temporada fent una mitjana sota un punt un partit), el 2004 sostenia la seva vuitena commoció. Li donava permís un doctor per tornar a entrenar-se; tanmateix, dos doctorsque mai no havien examinat o no l'havien tractat suggerien que Lindros es retiren. Una altra vegada es convertia en 
un agent lliure lliure. Auró FullejaL'11 d'agost, de 2005, després que el conflicte laboral de NHL hagués destruït la temporada de 2004-05, Lindros signava un un any, $1.55 un milió contracte amb l'Auró de Torontó Fulleja perquè el 2005-06 NHL condimenta. Després d'un començament constantal seu arrendament amb Torontó en el qual enregistrava 22 punts en 32 partits, Lindros patia un estripd'un lligament al seu canell esquerre contra les Estrelles de Dallas el 10 de desembre, de 2005. Després d'una absència de joc de 27, Lindros retornava a l'alineació de Torontó el 28 de febrer, de 2006, contra les Capitals de Washington. El seu retorn era passatger tanmateix, mentre refeia el seu canell mentre prenia un slapshot en un partit contra els Senadors d'Ottawa el 5 de març, de 2006, que eficaçment acabava la seva temporada. Tenia consultori al canell a la Mà i Centre de Membre Superior a Londres, Ontario dos dies després del jocpartit.Estrelles de Dallas i jubilacióLindros signava un contracte d'un any perquè el 2006-07 NHL condimenta amb les Estrelles de Dallas el 17 de juliol, 2006. Lindros oficialment anunciava la seva jubilació el 8 de novembre, de 2007, a Londres, Ontario. Carrera que postjuga l'11 de novembre, de 2007, tres dies després de la seva jubilació, l'Associació Jugadors de NHL assignava Lindros per la posició novament creada de defensor del poble de NHLPA. Lindros havia estat implicat amb l'organització per tot el seu career. el tall Lindros lliga amb l'Associació dels Jugadors de NHL el 3 de febrer, de 2009, que dimiteix com defensor del poble després de 15 mesos de feina.
No hay comentarios:
Publicar un comentario