El voleibol

És un esport d'equip practicat entre dos equips de sis jugadors, consistent a fer passar la pilota al camp contrari mitjançant volees per damunt d'una xarxa col·locada transversalment al mig de la pista.

Història:

L'americà William Morgan va inventar el voleibol el 9 de febrer de 1895 amb el nom de mintonette que més tard es va canviar pel nom de voleibol. La Federació Internacional de Voleibol es va fundar el 1947, i els Campionats del Món van començar el 1952. El voleibol ha estat esport olímpic des de 1964 a les Olimpíades de Tòquio.
A Catalunya el voleibol es practica des de l'any 1920, i la Federació Catalana de Voleibol es va crear el 1959.

Normes bàsiques del voleibol:

El voleibol es juga entre dos equips de sis jugadors, en un camp de 18 metres de llargada i 9 d'amplada, dividit en 2 camps de 9x9 m separats per una xarxa d'alçada variable (2,43 m per homes; 2,24 m per dones; altres alçades s'utilitzen en competicions juvenils, infantils, etc). A cada camp hi ha una línia paral·lela a la xarxa a 3 m de distància de la xarxa. S'utilitza una pilota de cuir o material sintètic de mida similar a la de futbol però més lleugera. Els partits es juguen al millor de tres jocs, i un joc es guanya amb 25 punts, excepte el 3è joc que es guanya amb 15 punts (aquest sistema de puntuació es va implementar l'any 2000).
Per començar a jugar un punt, un dels jugadors efectua el servei des de darrera del seu camp, de manera que la pilota arribi al camp contrari passant per sobre de la xarxa. L'equip contrari pot tocar la pilota fins a 3 vegades abans de tornar-la a l'altre camp, i així successivament, fins que un equip aconsegueix de fer caure la pilota a terra al camp contrari o algú comet algun error, per exemple:
enviar la pilota a terra fora del camp, o tocar un objecte extern. (fora, senyalat per els àrbitres amb els dos braços paral·lels al cos i els 2 palmells mirant cap endins a l'alçada de la cara de l'àrbitre)
enviar la pilota a terra fora del teu propi camp. (pilota tocada, senyalat per els àrbitres amb els dits de les mans a l'alçada de la cara i refregant-los)
que un jugador retingui la pilota. (retenció, senyalat amb la el palmell d'una mà mirant cap amunt i pujant aquest palmell)
que un jugador la toqui dues vegades seguides. (dobles, mostrant dos dits)
que un equip jugui la pilota mes de tres vegades. (quatre tocs, mostrant 4 dits)
que un jugador toqui la xarxa (sempre i quan intervingui aquest jugador en l'acció del joc).(xarxa, tocant l'àrbitre amb el palmell de la mà la xarxa per la part lateral)
que un defensor remati o bloquegi la pilota per sobre de la xarxa des de la zona delimitada per la línia de 3 metres i la xarxa.(remat de saguer, passant un braç per sobre del cap com si volguessis tocar-te la orella contrària, sense arribar es clar a fer-ho)
que un lliure remati o bloquegi la pilota per sobre de la xarxa, sigui quina sigui la zona en que ho fa. Que un lliure col·loqui a un altre company amb els dits des de la zona delimitada per la línia de 3 metres i la xarxa, i aquest company remati per sobre de la xarxa(remat de saguer, passant un braç per sobre del cap com si volguessis tocar-te la orella contrària, sense arribar es clar a fer-ho)
que un jugador passi tot el peu en camp contrari, o toqui la pilota per sota la xarxa (invasió, amb el dit índex assenyalant la línia central)
que un jugador remati colpejant la pilota ja en camp contrari. Que un jugador bloquegi abans de que un jugador rival pugui fer un altre toc de pilota en el seu camp(invasió aèria, amb el palmell mirant el terra a l'alçada de la cara). L'equip que guanya el punt es el que fa el següent servei. Cada vegada que hi ha un canvi de servei (és a dir, l'equip que servia perd el punt) es fa una rotació dels jugadors de l'equip guanyador. D'aquesta manera, tots els jugadors han de jugar tant en posicions d'atac com de defensa. L'excepció es el lliure, figura introduïda l'any 2000, que és un jugador que només pot actuar defensivament (no pot rematar ni efectuar serveis).
Hi ha una variant, anomenada vòlei platja, que es juga a l'aire lliure, habitualment amb dos jugadors per equip, i amb un reglament lleugerament diferent.

Técniques bàsiques per jugar la pilota:

recepció, utilitzant els dos avantbraços per amortir una pilota que ve del camp contrari.
toc de dits, utilitzant les dues mans, utilitzat sobretot per passar la pilota a un company preparat per rematar.
remat, colpejant la pilota amb una mà per sobre de la xarxa i cap al camp contrari.
bloqueig, per intentar aturar el remat d'un contrari saltant amb les mans esteses sobre la xarxa.

El patinatge

El patinatge és un esport que consisteix en desplaçar-te per una superfície regular amb patins als peus.
Hi han diferents tipu d patinatge (en funció dels patins i la superfície que s'utilitza):

Patinatge sobre gel:

Consisteix a desplaçar-se per sobre el gel mitjançant els patins de gel.


Història:

Es creu que el patinatge sobre gel va surgir fa uns 4.000 anys a Finlàndia.

Segons sembla, els patins sobre gel foren inventats pels holandesos cap al segle XIII o XIV, fabricats de amb una fulla de metall molt afilat a la part de sota de la bota per evitar el fregament amb el terra. En línies generals els patins actuals tenen la mateixa forma.

Hi han 5 esports diferents en el patinatge sobre gel:

-El patinatge de velocitat sobre gel: és un esport olímpic d'hivern consistent en curses sobre diverses distàncies en una pista de gel de forma ovalada.

Normes:

-Pista ovalada de 400m.

-Els participants competeixen de dos en dos

-Els participants han d'intercambiar els carrils pels que corren per tal de recòrrer la mateixa distància.

-Hoquei sobre gel: és un esport d'equip, olímpic d'hivern.

Normes:

-S'ha d'utilitzar l'stik o el peu per moure el puk, exepte pe marcar gol, que només s'utilitza l'stick.

-A la NHL un àrbit no pot aturar la baralla a menys que un dels jugadors caigui a terra.

-Bandy: és un esport semblant al hoquei gel.

-Ringette: tambés és semblant al hoquei gel.

-Patinatge artísctic sobre gel: consisteix en ballar o fer diferents trucs (com en el patinatge artístic sobre rodes) sobre la pista de gel.

Patinatge sobre rodes:

Consisteix en desplaçar-se sobre un terreny diferent del gel, mitjançant la utilització de patins sobre rodes. És, tant una forma d'entreteniment, com un esport amb diverses modalitats, així com una forma de transport.
Els patins poden ser de dues varietats diferents: el patí tradicional (quad) i el patí en línia.

Història:

La primera utilització registrada d'uns patins sobre rodes fou en una actuació a Londres el 1743. L'inventor d'aquest patí s'ha perdut a la història. El primer inventor de patins conegut fou John-Josep Merlin, qui dissenyà un primitiu patí en línia amb rodes de metall l'any 1760.

Hi ha 4 esports de patins de rodes:

-Hoquei sobre patins: és un esport d'equip practicat sobre patins de rodes entre dos equips de cinc jugadors cadascun, consistent a impulsar una bola amb l'estic cap a la porteria defensada per l'equip contrari per tal d'introduir-la-hi.

Normes:

-No es pots xutar la pilota.

-No són permeses les lluites com en el hoquei gel.

-Hoquei sobre patins de línia: versió de l'hoquei patins tradicional, però on s'usa un patí en línia. Sol ser més ràpid que la versió amb patins tradicionals, fet que fa que tingui més similituds amb l'hoquei sobre gel.

-Patinatge artístic: És una branca del patinatge que consisteix en realitzar salts, piruetes o girs amb patins de rodes.

Patinatge de velocitat sobre patins de línia: és semblant al patinatge de velocitat amb patnis de gel però sobre superfícies com ara el ciment.