Els seus orígens es remoten cap al 850 A.C.
Quan a l'Antiga Grècia estaven constantment en guerra;
els soldats, per distreures organitzaven jocs, en els quals es participaven
en diferents tipus de proves físiques, a aquest conjunt de proves se'ls va anomenar
atletisme.
Normes:
L'atletisme com a esport, consta de 10 normes generals:
- No es pot envair el carril contrari al que s'està corrent.
- No es pot sortir abans de que facin el tret que indica la sortida.
- En la modalitat de marxa sempre ha d'haver-hi un peu tocant a terra.
- No es pot tenir cap tipus de contacte físic durant l'esdeveniment amb cap altre concursant.
- En les modalitats de salt, no es pot trepitjar la línia marcada al terra mentre es salta.
- En la modalitat dels tres salts és obligatori fer-los en les marques que hi ha al terra.
- No es pot sortir de la part interna del recorregut.
- No es pot cambiar de carril durant la primera corva de la cursa.
- Si un corredor surt dues vegades abans de que soni el tret de sortida queda descalificat de lacompetició.
- En la modalitat de les valles, és obligatori saltar-les totes.
Mides del camp:
Els camps d'atletisme es poden distingir per la forma que tenen, que és ovalada, també es poden distingir perquè tenen 8 carrils, cada volta fa 400m, que estan formats per dues rectes i dues corves. Tenen unes línies de separació entre cada carril de 5 cm en els casos de pista dura i de 5x5x5 en els casos de pista d'herba. Els carrils tenen una amplada de 1,22m, i han de ser molt planes; no poden tenir un desnivell superior als 1:1ooom.
Estils d'atletisme:
Dins de l'atletisme existeixen diferents estils en els que es pot competir; com ara les curses, que són le més típiques i les que coneix tothom, en les que consisteix correr una certa distància, i el primer corredor a arribar a la línia de meta és el guanyador, en les curses es pot competir corrent per pista llisa o amb obstacles. Els salts, també són força coneguts, i consisteixen en saltar amb l'ajuda d'una pértiga o sense una certa altura o una certa llargada, existeixen diferents tipus de salt, el triple salt, el salt de llargada i el salt de pértiga són els més coneguts. Un altre tius de curses són les curses de relleus, en les quals es participa en equip, i cada equip té un testimoni, que s'han d'anar passant entre els corredors de l'equip i intentar ser el primer equip a creuar la lína de meta. Finalment un estil també molt conegut és el de llençament, que consisteix a llençar una gjavalina (llençament de javalina), un disc (llençament de disc) o una bola de ferro (llençament de pes) a la màxima distància possible, i l'atleta que ho tira més lluny és el guanyador.
Esportista a destacar: Michael Duane Johnson
(13 de setembre de 1967 a Dallas,Texas). Atleta nord-americà especialista en les proves de 200 i 400 metres. Va guanyar cinc medalles d'or olímpiques i posseeix la plusmarca mundial de 400 metres amb 43.18 segons.
A nivell internacional es va donar a conèixer en 1990 quan amb 22 anys va aconseguir en Edimburg una marca de 19,85 en els 200 m, que li van convertir en l'home més ràpid de l'any en aquesta distància, i únic a baixar de 20 segons.
En 1991 va aconseguir la seva primera medalla d'or en un gran campionat, vencent en els 200 m dels Mundials de Tòquio, amb un temps de 20,01. A més aquest any va acabar com líder mundial en ambdues distàncies, amb 19,88 en els 200 m aconseguits a Barcelona, i 44,17 en els 400 m aconseguits en Lausanne.
En 1995 va decidir per fi intentar el doblet (200 i 400 m) en un gran campionat, concretament en els Mundials de Gotemburg. L'experiència va resultar un complet èxit, malgrat la duresa que suposa disputar vuit carreres (eliminatòries, cambres, semifinals i final d'ambdues proves) en tan pocs dies. Johnson va aconseguir vèncer primer en els 400 m batent la seva plusmarca personal amb 43,39; tot just a 10 centèsimes de la plusmarca mundial, i pocs dies després va obtenir l'or en els 200 m amb 19,79, igualant la seva millor marca personal. Era el primer home a guanyar els 200 i els 400 m en un Campionat del Món. Per a completar la seva magnífica actuació, va guanyar una tercera medalla d'or en els relleus 4x400 m, encara que aquesta vegada sense plusmarca (2:57,32).
1996 seria el millor any de la seva carrera esportiva. El 23 de juny, poques setmanes abans de disputar-se els Jocs Olímpics d'Atlanta, va aconseguir batre precisament en Atlanta la vella plusmarca mundial dels 200 m, que obstentaba des de 1979 l'italià Pietro Mennea, que ho batés en la Universiada de Mèxic amb 19,72. Michael Johnson va fer 19,66 i va acabar així amb la plusmarca més antiga que quedava en l'atletisme.
En els Jocs Olímpics d'Atlanta va ser la gran estrella de l'atletisme, al convertir-se en el primer home a guanyar els 200 i els 400 m en uns Jocs. Als 400 m va vèncer amb autoritat i amb un gran temps de 43,44, el millor d'any.
Però el que més recorda dels Jocs d'Atlanta és la seva victòria en la final dels 200 m, que per a molts va ser la millor actuació atlètica fins aleshores vista en un estadi d'atletisme gràcies a la seva marca mundial de 19,32. Malgrat això, als Jocs Olímpics de Pequín del 2008, Johnson va perdre la condició de plusmarquista mundial d'aquesta distància a favor del jamaicà Usain Bolt, que va fer un temps de 19,30 segons. A Atlanta Michael Johnson no va participar en els relleus 4x400 m, cosa que no va impedir que Estats Units assolís una nova medalla d'or.
El 1999 finalment, després de molts anys d'intents bat la plusmarca mundial en els 400m.
